21 de novembre de 2015

La casa d'acollida de Bhimphedi

L'última crònica des de Bhimphedi: la casa d'acollida




Arribem a Bhimpedi després de 3 hores en jeep per una carretera de muntanya espectacular però en molt males condicions.

Viatgem amb el codirector de la casa d'acollida, 3 doctores que hi van de visita com nosaltres i 2 voluntàries que s'hi quedaran 5 mesos.



Ens ensenyen el poble i ens expliquen els projectes de reconstrucció de les cases afectades pel terratrèmol que porten a terme uns arquitectes catalans.
Per tant, el codirector, la coordinadora, les doctores, els arquitectes i les voluntàries som tots catalans. És la petita Catalunya dins de Bhimpedi!



Tot just arribar a la casa d'acollida obsequien les doctores amb flors i els hi posen el "bindi" al front.



Tot seguit fem entrega de la roba i els jocs que portàvem pels nens i nenes orfes.



Mireu que contentes estan la Binita i la Sita amb els pijames que els hi hem portat!



En Bishow ens explica com cuiden la búfala que els dona la llet que beuen cada dia.



És molt difícil explicar amb paraules tot el que hem viscut a la casa d'acollida. Són moltes emocions i molts sentiments. Els somriures d'aquests nens i nenes que hem conegut ho diuen tot.



La ultima imatge vol ser un petit homenatge per tots i totes els que fem possible que la casa d'acollida pugui continuar endavant, tot i les circumstancies poc favorables.

El viatge ha arribat al final. Moltes gràcies per haver-nos seguit i animat, i per haver participat amb els vostres comentaris.







19 de novembre de 2015

18 i 19 de novembre a Lukla



Ja més relaxats, després dels esforços tan grans que hem fet, fem l'últim té del nostre trekking. I aprofito per gaudir-lo amb unes ulleres que encara no m'havia posat: les Police 8950, més pròpies per fer el turista...




Acabem una part del viatge just on vàrem començar el trekking, ja fa 18 dies, acomiadant-nos d'en Pemba. Més enllà que el nostre guia, un company de viatge i aventures inoblidable.

Però ara comença una altra part del nostre viatge, i no menys important. Dema anirem a la casa d'acollida de Bhimpedi, a fer-los entrega del material que portem per ells i on coneixerem de primera mà el projecte d'uns voluntaris catalans en el que Òptica Sisquella col·labora. 

Aquí us deixem un vídeo del Bloc d'Amics del Nepal a Bhimphedi, on podeu veure Balmandir, la casa d'acolliment. Penseu que aquest vídeo és de l'any 2013, i que ara mateix les seves condicions actuals no s'assemblen en res després del terratrèmol. Necessiten el nostre ajut, l'ajut de tothom!







No us perdeu per res del món el pròxim post!




18 de novembre de 2015

15, 16 i 17 de novembre: tornant per la vall del Khumbu

A mida que anem baixant ens és més fàcil comunicar-nos amb vosaltres.





De Chukung a Pangboche, anem de tornada per la vall del Khumbu. Pel camí trobem sovint "manis" com aquestes, pregàries esculpides a les lloses.





De Pangboche a Tengboche: de baixada no deixem escapar l'oportunitat d'arribar-nos al camp base de l'Ama Dablam.




Hem tingut la sort de conversar amb alpinistes de diferents països que estan esperant el moment de poder fer una de les ascensions més difícils i tècniques del Khumbu.




Tengboche visitem un dels monestirs més grans de la vall. Impressiona per la seva bellesa i la vivor dels colors.




15 de novembre de 2015

13 i 14 de novembre: l'ascenció a l'Island Peak (6189 m)

Hem assolit el repte més gran i avui t'ho expliquem!






Arribem a la tarda al camp base de l'Island Peak, situat a 5100 m. Sopem a les 17.00 h a la tenda menjador sense que ens deixi de sorprendre la infraestructura que tenen muntada!




A les 18.30 h ja estem dins la tenda per descansar fins a la 1.30 h. Gràcies a la nostra bona aclimatació aconseguim dormir una mica.

A les 2.30 h de la matinada, amb una temperatura de -18 °C, sortim decidits a fer el cim.



A partir dels 5700 m la falta d'oxigen fa augmentar la sensació de fatiga. Aquí podeu veure en Joan i en Pemba fent l'últim tram de la cresta final.




Finalment i després de molt esforç arribem al cim, on l'espai és tan reduït que hem d'estar-hi assegurats.




Island Peak, o Imja Tse, 6189 m: hem aconseguit el repte més ambiciós d'aquest viatge!



Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport!













13 de novembre de 2015

12 de novembre, de Dingboche a Chukhung



Ens dirigim al darrer reducte habitat abans del nostre objectiu, el cim de l'Island Peak (6189 m). Pel camí trobem el memorial dels alpinistes desapareguts a la cara sud del Lhotse, una de les ascensions més difícils del Khumbu.




Veiem per primer cop amb els nostres ulls l'Island Peak, la muntanya desitjada. A partir d'aquest moment posem a la motxilla tots els vostres missatges de suport per a poder assolir el nostre repte. 

Demà marxem cap al camp base des d'on sortirem de nit per fer el primer intent d'assolir el cim. Durant aquests dies no serà possible la comunicació fins a haver baixat del camp base.


En aquest repte tindrem molt clars els principis de l'alpinisme:
El primer i més important és tornar, el segon és tornar conservant l'amistat i el tercer és tornar havent fet el cim.


12 de novembre de 2015

11 de novembre: de Lobuche a Dingboche

Namaste! Volem agrair-vos els comentaris que publiqueu en el blog i a les xarxes: els llegim sempre i ens donen força, però per temes de comunicació limitada la majoria no els podem respondre.





Aquí tenim els nostres animals de companyia: els yacs.






Després de fer el cim del Kala Patthar toca jornada de relax: caminada de 3 h fins Dingboche, on fem nit i recuperem forces. Estic prenent el sol, com veieu m'he canviat d'ulleres, avui porto les Persol 3028.

11 de novembre de 2015

10 de novembre: l'ascens al Kala Patthar

L'ascens del Kala Patthar és molt popular entre els excursionistes a la regió de l' Everest, ja que proporciona el punt més accessible per veure'l des del campament base (a causa de la seva estructura, el pic de l'Everest no es pot veure des del camp base). Les vistes de l'Everest, Nuptse i Lhotse són espectaculars des de Kala Patthar.





Sortim a 3 quarts de set del matí amb una temperatura de -7 °C. L'ascens és fort i continuat, la falta d'oxigen ens fa parar sovint.




Assolim el cim del Kala Patthar de 5550 m, conegut com el mirador de l' Everest.
El tenim a tocar, junt amb el Nuptse i el Lhotse al darrere.
Fa molt vent, per tant estem el temps just per fer fotos com podem i iniciem el descens.




Aquí tenim una manera senzilla d'aconseguir energia.
Aprofitar els recursos naturals en aquestes alçades és bàsic per a poder subsistir.






10 de novembre de 2015

9 de novembre: de Dzonglha a Lobuche

Poc a poc seguim amb l'aclimatació a l'alçada i l'aproximació als nostres objectius.





Avui pel matí toca jornada curta. Caminem 3 hores i amb poc desnivell, la nostra muntanya de referència que es veu al fons és el Pumo Ri, de 7165 m., cim mític de la vall del Khumbu.




A la tarda hem anat a veure l'impressionant gelera del Khumbu, un caos de roca i gel de dimensions desproporcionades.




De cop i volta passem de veure la gelera i les muntanyes a ser atrapats per la boira!







9 de novembre de 2015

8 de novembre: de Dragnag a Dzonglha

La ruta continua: de Dragnag, a 4700 m., a Dzongla, a 4800m., passant pel coll de Cho La Phedi, a 5350 m. d'altura.




Ens llevem a les 5 del matí. Ens espera una jornada molt dura. Sortim en direcció al Cho La Phedi, un coll de 5368 m. El terreny és de gel i pedra i el fred és intens.




A dalt del coll ja hi toca el sol i iniciarem la baixada, entrant a la vall del Khumbu.




L'alçada i el sol ens fatiguen de valent. Arribem esgotats a Dzonglha. En Pemba es riu de nosaltres i ens fa aquesta foto.





8 de novembre de 2015

7 de novembre: de Gokyo a Dragnag



Després d'una llarga nit d'insomni i analgèsics hem fet un dels 2 cims d'aclimatació: el Gokyo Ri, de 5357 mDarrere nostre veiem l'Everest, el Nupste i el Lhotse.




Ens trobem forts i decidim no tornar a dormir a Gokyo i guanyar un dia. Per tant ens dirigim a Dragnag on creuem l'espectacular gelera de Gokyo. A la part inferior de la foto podeu veure Machhermo i fer-vos una idea de com n'és de gran la gelera!




He provat les lents Hi-Attitude de filtre 4 a les Rudy Project per passar la gelera i realment van molt bé.




Com que ha estat un dia complet i hem gaudit de valent, hem decidit fer-nos un petit homenatge i hem obert un dels paquets de pernil ibèric que ha portat el Joan.


7 de novembre de 2015

6 de novembre: Machhermo



Machhermo és un petit poble de la regió de Khumbu, al Nepal. Es troba a la vall del riu Dudh Kosi, al nord de Dole i al sud de Gokyo, a una altitud de 4470 m. Just al damunt hi té la morrena terminal de la glacera Ngozumpa, la més llarga de la serralada de l'Himàlaia.

Aquest és sovint un punt de parada per als excursionistes en el seu camí a l'Everest a través de la ruta de Gokyo Ri. La seva funció principal és donar suport a la indústria del turisme, i com a tal es compon d'una sèrie de cases d'hostalatge.






Avui amb en Pemba hem parlat del passat terratrèmol. Ens ha dit que va morir un sherpa amic seu a l'allau del camp base de l'Everest. En una de les parades ha anat al peu d'unes roques i en tornar ens ha explicat que una allau en aquest lloc va sepultar 26 persones d'una expedició japonesa amb 4 sherpes del seu poble, LuklaEns sorprèn la naturalitat amb què parlen de la mort.





Arribem al final de la vall i veiem els lodges de Gokyo, amb el llac al costat, i el Cho Oyu al fons. Aquí passarem les 2 pròximes nits.




A uns 4750 m pensem amb tots els que ens esteu seguint: els amics i seguidors de l'Òptica Sisquella i l'Associació Amics del Nepal, que esperem trobar-nos amb ells a la casa d'acollida de Bhimphedi un cop acabem el trekking.




5 de novembre de 2015

5 de novembre: Dhole i Machhermo

Dhole


Abans de res us volem demanar disculpes per no haver publicat res ahir, però com us podeu imaginar les condicions de comunicació aquí a dalt no són pas les que estem acostumats. 

També us vull agrair tots els que us heu recordat de mi pel meu sant (tot i que ja sabeu que no sóc massa de celebrar-lo) i les mostres d'ànim i els missatges que estem rebent. Perdoneu que no us contestem un per un, però quan trobem wi-fi i un lloc on poder connectar els mòbils hem de racionar molt bé el temps i els bits.

Avui hem repartit les ulleres de sol i més material i equips que portàvem per donar als portejadors i al guia. Penseu que aquest país té una sèrie de necessitats i mancances, i és el nostre deure com a turistes o excursionistes ajudar a què aquest poble pugui anar endavant. La seva única font d'ingressos és la indústria turística, i no podem ser aliens als seus problemes.





Aquí tenim en Pemba, lluint les seves noves ulleres i gaudint de la vista.

La jornada d'avui ha estat dura, sortint de 3450 m arribant als 4000 m. Baixant de nou a 3500 m i tornant a pujar fins a 4200 m, a Dhole, on hem passat la nit.





Pels que gaudiu mirant muntanyes sabeu que n'hi ha de molt altes, però poques tan espectaculars com l'Ama Dablam, de 6814 m.





La temperatura a l'exterior està sota zero, però a la nostra habitació està a uns 2 graus. Ja veieu quina pinta faig!




Machhermo






Comencem a notar els efectes de l'alçada, el fet de caminar és lent i amb parades. Aquí tenim en Joan amb les seves Oakley Racing Jaquet, amb el Cho Oyu al fons. El Cho Oyu és la 6a muntanya més alta del món, i el 1954 es va fer el cim per primer cop.





Després de dinar hem fet una excursió des de Machherma per fer desnivell, i hem arribat fins als 4800 m. Els últims 100 m anàvem realment a pas de tortuga! 

Hem pogut contemplar l'Everest, a l'esquerra, i el Nupste.





I per sopar Dal Bahat! El plat típic que acostumen a menjar els nepalesos: llenties amb arròs.









3 de novembre de 2015

3 de novembre: Namche Bazaar: aclimatant-nos a l'alçada





A Namche Bazaar estem vivint la tercera jornada d'aclimatació. Ha estat una excursió curta i lenta ja que l'alçada es comença a notar. Namche està a 3.440 m d'altitud, i hem aprofitat per anar a visitar el seu monestir. 

Tots els visitants de Namche hi fan nit per adaptar-se millor a l'alçada. Aquí hem trobat albergs i botigues per aprovisionar-nos, però tot és més car que a Katmandú.





Hem pujat fins a 3.880 m per anar aclimatant, i hem pogut veure algunes de les muntanyes que sempre havíem somiat veure: d'esquerra a dreta veiem l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i a la dreta, més a prop, l'espectacular Ama Dablam.







El temps és molt canviant i de sobte no es veu res. Comencem a tenir temperatures per sota de zero.