Sortim a 3 quarts de set del matí amb una temperatura de -7 °C. L'ascens és fort i continuat, la falta d'oxigen ens fa parar sovint.
Assolim el cim del Kala Patthar de 5550 m, conegut com el mirador de l' Everest.
El tenim a tocar, junt amb el Nuptse i el Lhotse al darrere.
Fa molt vent, per tant estem el temps just per fer fotos com podem i iniciem el descens.
El tenim a tocar, junt amb el Nuptse i el Lhotse al darrere.
Fa molt vent, per tant estem el temps just per fer fotos com podem i iniciem el descens.
Aquí tenim una manera senzilla d'aconseguir energia.
Aprofitar els recursos naturals en aquestes alçades és bàsic per a poder subsistir.
Aprofitar els recursos naturals en aquestes alçades és bàsic per a poder subsistir.
Ei quin paissatge més fantàstic!!!!!
ResponEliminaTenim una pregunta: com és possible que la bandera d'òptica Sisquella està ben plana i l'estalada que aguanta el Joan no?
Suposem que pel vent... Però on tenies l'altre mà Joan per poder-la aguantar bé?
Felicitats guapos.
Marc, Jan, Lluc i Gemma
Ànims i molta força.
ResponEliminaEstic molt contenta de poder seguir-vos pel bloc.
Ahir no vaig poder escriure-us, però no us he deixat de seguir!!!
Molts petons i que us recupereu!!!
Ostres tu, tot i la falta d'oxigen no us falten ganes per fer campanya de país i d'òptica. Això vol dir que esteu forts per fer tot allò que us vingui de gust. Sou l'òstia!!!
ResponEliminaLa cuina solar m'ha recordat les festes de Sants, tot i que hi falta tota la colla de "buitres" amb el plat a punt que hi havia al carrer Vallespir. Espero que us hauran donat una mica de menjar calent amb el fred que fa aquí dalt.
Molta sort de cara al proper objectiu.
Petons i abraçades carregades d'energia positiva.
Anna
Ole, ole i ole...
ResponEliminaFelicitats pel cim!!!!!
De moment els tempos els porteu d'allo més bé.
Sou uns cracs.
Ara és l'hora companys, a cremar les naus i a creuar els dits perquè tot vagi bé, fred, vent etc...
Molts petons!!!!
Marta i Jordi
Ei valents!!!!! I ara la traca final, dues nits de tenda i a fer un altre cim!!!! Joan! I ta mare que deia que perque no t'acompanyava... NI BOJA!!!! Aqui a sants s'esta de meravella.
ResponEliminaPetons i força a tots dos!!
LolaGina i Núria