12 de novembre, de Dingboche a Chukhung

Ens dirigim al darrer reducte habitat abans del nostre objectiu, el cim de l'Island Peak (6189 m). Pel camí trobem el memorial dels alpinistes desapareguts a la cara sud del Lhotse, una de les ascensions més difícils del Khumbu.

Veiem per primer cop amb els nostres ulls l'Island Peak, la muntanya desitjada. A partir d'aquest moment posem a la motxilla tots els vostres missatges de suport per a poder assolir el nostre repte. 

Demà marxem cap al camp base des d'on sortirem de nit per fer el primer intent d'assolir el cim. Durant aquests dies no serà possible la comunicació fins a haver baixat del camp base.


En aquest repte tindrem molt clars els principis de l'alpinisme:
El primer i més important és tornar, el segon és tornar conservant l'amistat i el tercer és tornar havent fet el cim.

10 de novembre: l'ascens al Kala Patthar

L'ascens del Kala Patthar és molt popular entre els excursionistes a la regió de l' Everest, ja que proporciona el punt més accessible per veure'l des del campament base (a causa de la seva estructura, el pic de l'Everest no es pot veure des del camp base). Les vistes de l'Everest, Nuptse i Lhotse són espectaculars des de Kala Patthar.

Sortim a 3 quarts de set del matí amb una temperatura de -7 °C. L'ascens és fort i continuat, la falta d'oxigen ens fa parar sovint.

Assolim el cim del Kala Patthar de 5550 m, conegut com el mirador de l' Everest.
El tenim a tocar, junt amb el Nuptse i el Lhotse al darrere.
Fa molt vent, per tant estem el temps just per fer fotos com podem i iniciem el descens.

Aquí tenim una manera senzilla d'aconseguir energia.
Aprofitar els recursos naturals en aquestes alçades és bàsic per a poder subsistir.

7 de novembre: de Gokyo a Dragnag

Després d'una llarga nit d'insomni i analgèsics hem fet un dels 2 cims d'aclimatació: el Gokyo Ri, de 5357 m. Darrere nostre veiem l'Everest, el Nupste i el Lhotse.

Ens trobem forts i decidim no tornar a dormir a Gokyo i guanyar un dia. Per tant ens dirigim a Dragnag on creuem l'espectacular gelera de Gokyo. A la part inferior de la foto podeu veure Machhermo i fer-vos una idea de com n'és de gran la gelera!

He provat les lents Hi-Attitude de filtre 4 a les Rudy Project per passar la gelera i realment van molt bé.

Com que ha estat un dia complet i hem gaudit de valent, hem decidit fer-nos un petit homenatge i hem obert un dels paquets de pernil ibèric que ha portat el Joan.

3 de novembre: Namche Bazaar: aclimatant-nos a l'alçada

A Namche Bazaar estem vivint la tercera jornada d'aclimatació. Ha estat una excursió curta i lenta ja que l'alçada es comença a notar. Namche està a 3.440 m d'altitud, i hem aprofitat per anar a visitar el seu monestir. 

Tots els visitants de Namche hi fan nit per adaptar-se millor a l'alçada. Aquí hem trobat albergs i botigues per aprovisionar-nos, però tot és més car que a Katmandú.

Hem pujat fins a 3.880 m per anar aclimatant, i hem pogut veure algunes de les muntanyes que sempre havíem somiat veure: d'esquerra a dreta veiem l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i a la dreta, més a prop, l'espectacular Ama Dablam.

El temps és molt canviant i de sobte no es veu res. Comencem a tenir temperatures per sota de zero.