6 de novembre: Machhermo

Machhermo és un petit poble de la regió de Khumbu, al Nepal. Es troba a la vall del riu Dudh Kosi, al nord de Dole i al sud de Gokyo, a una altitud de 4470 m. Just al damunt hi té la morrena terminal de la glacera Ngozumpa, la més llarga de la serralada de l'Himàlaia.

Aquest és sovint un punt de parada per als excursionistes en el seu camí a l'Everest a través de la ruta de Gokyo Ri. La seva funció principal és donar suport a la indústria del turisme, i com a tal es compon d'una sèrie de cases d'hostalatge.

Avui amb en Pemba hem parlat del passat terratrèmol. Ens ha dit que va morir un sherpa amic seu a l'allau del camp base de l'Everest. En una de les parades ha anat al peu d'unes roques i en tornar ens ha explicat que una allau en aquest lloc va sepultar 26 persones d'una expedició japonesa amb 4 sherpes del seu poble, Lukla. Ens sorprèn la naturalitat amb què parlen de la mort.

Arribem al final de la vall i veiem els lodges de Gokyo, amb el llac al costat, i el Cho Oyu al fons. Aquí passarem les 2 pròximes nits.

A uns 4750 m pensem amb tots els que ens esteu seguint: els amics i seguidors de l'Òptica Sisquella i l'Associació Amics del Nepal, que esperem trobar-nos amb ells a la casa d'acollida de Bhimphedi un cop acabem el trekking.

5 de novembre: Dhole i Machhermo

Dhole

Abans de res us volem demanar disculpes per no haver publicat res ahir, però com us podeu imaginar les condicions de comunicació aquí a dalt no són pas les que estem acostumats. 

També us vull agrair tots els que us heu recordat de mi pel meu sant (tot i que ja sabeu que no sóc massa de celebrar-lo) i les mostres d'ànim i els missatges que estem rebent. Perdoneu que no us contestem un per un, però quan trobem wi-fi i un lloc on poder connectar els mòbils hem de racionar molt bé el temps i els bits.

Avui hem repartit les ulleres de sol i més material i equips que portàvem per donar als portejadors i al guia. Penseu que aquest país té una sèrie de necessitats i mancances, i és el nostre deure com a turistes o excursionistes ajudar a què aquest poble pugui anar endavant. La seva única font d'ingressos és la indústria turística, i no podem ser aliens als seus problemes.

Aquí tenim en Pemba, lluint les seves noves ulleres i gaudint de la vista.

La jornada d'avui ha estat dura, sortint de 3450 m arribant als 4000 m. Baixant de nou a 3500 m i tornant a pujar fins a 4200 m, a Dhole, on hem passat la nit.

Pels que gaudiu mirant muntanyes sabeu que n'hi ha de molt altes, però poques tan espectaculars com l'Ama Dablam, de 6814 m.

La temperatura a l'exterior està sota zero, però a la nostra habitació està a uns 2 graus. Ja veieu quina pinta faig!

Machhermo

Comencem a notar els efectes de l'alçada, el fet de caminar és lent i amb parades. Aquí tenim en Joan amb les seves Oakley Racing Jaquet, amb el Cho Oyu al fons. El Cho Oyu és la 6a muntanya més alta del món, i el 1954 es va fer el cim per primer cop.

Després de dinar hem fet una excursió des de Machherma per fer desnivell, i hem arribat fins als 4800 m. Els últims 100 m anàvem realment a pas de tortuga! 

Hem pogut contemplar l'Everest, a l'esquerra, i el Nupste.

I per sopar Dal Bahat! El plat típic que acostumen a menjar els nepalesos: llenties amb arròs.

3 de novembre: Namche Bazaar: aclimatant-nos a l'alçada

A Namche Bazaar estem vivint la tercera jornada d'aclimatació. Ha estat una excursió curta i lenta ja que l'alçada es comença a notar. Namche està a 3.440 m d'altitud, i hem aprofitat per anar a visitar el seu monestir. 

Tots els visitants de Namche hi fan nit per adaptar-se millor a l'alçada. Aquí hem trobat albergs i botigues per aprovisionar-nos, però tot és més car que a Katmandú.

Hem pujat fins a 3.880 m per anar aclimatant, i hem pogut veure algunes de les muntanyes que sempre havíem somiat veure: d'esquerra a dreta veiem l'Everest, el Lhotse, el Nuptse i a la dreta, més a prop, l'espectacular Ama Dablam.

El temps és molt canviant i de sobte no es veu res. Comencem a tenir temperatures per sota de zero.

1 de novembre: de Lukla a Phakding, i en ruta cap a Namche Bazaar

Ha sigut un aterratge molt bo, amb un pilot de primera categoria.

Primera caminada per la zona. Comencem a creuar els típics ponts per sobre de rius i valls.

Avui hem conegut el nostre guia, en Pemba. Ja fa 8 anys que s'hi dedica i ha pujat varies vegades l'Island Peak, un dels nostres objectius.

En ruta de Phakding a Namche Bazar. Comencem a fer desnivell i veiem les primeres muntanyes espectaculars, la del fons es el Thamserku, de  6615m. Aqui em veieu amb unes Oakley 9247.

Una de les nostres activitats mentre caminem es fer rodar les oracions per purificar l'anima. 

Arribem als 3450m d alçada, la mateixa que te l'Aneto, el cim mes alt dels Pirineus. 

Ahir vam caminar poc, però avui hem fet 7h., contant les parades.

La temperatura és de 8º per la nit i al mati, i al migdia puja a fins a 18º.

31 d'octubre: Katmandú i pensant en Lukla, amb un dels aeroports més perillosos del món

Després d'un llarg viatge arribem a Katmandú, una ciutat caòtica però al mateix temps molt hospitalària. 

Visitem la Stupa de Swayambhunath, coneguda també per la Stupa dels micos (ja veureu perquè)

Demà volem cap a Lukla i començarà la muntanya!

A Youtube he trobat aquest video d'un aterratge a Lukla:

Lukla és una ciutat a una altitud de 2.860 metres situada a la regió de Khumbu, a l'est del Nepal, on comencem el viatge la majoria dels visitants de l'Himàlaia. Compta amb un petit aeroport que, malgrat les seves petites dimensions, és molt conegut en el món de l'aeronàutica per ser l'aeroport més perillós del món. En nepalès Lukla significa "lloc amb moltes cabres", però no és probable veure'n gaires actualment.

La majoria dels visitants estrangers de la regió arriben des de Katmandú, a una mitja hora de vol. També hi ha gent que hi arriba caminant des de Jiri, que està a set o vuit dies de viatge. Quan Tenzing i Hillary van fer la primera ascensió a l'Everest, el 1953, la seva expedició va sortir des de Jiri.

A Lukla hi trobarem botigues i albergs on podrem prendre menjars de tipus occidental i comprar els últims estris necessaris per al trekking, tot i que també ens podrem aprovisionar a Namche Bazaar en el camí cap a l'Everest. Des de Lukla trigarem dos dies fins a arribar a Namche Bazaar, un bon lloc per començar l'aclimatació a l'altitud.

Primera escala: Katmandú

Tràfic al centre de Katmandú.

La nostra primera etapa començarà a Katmandú, on arribarem el 31 d'octubre.

Katmandú és la capital del Nepal i la seva principal ciutat. Es desconeix exactament la seva població, ja que apareixen xifres entre 450.000 i més d'1.800.000 habitants, perquè hi ha diferents maneres de considerar el que és la ciutat i fins on arriben els seus límits. 

A partir dels anys 60, Katmandú es convertí en un lloc molt visitat per turistes d'arreu del món, impulsats pel moviment hippie, i avui dia és una ciutat turística afavorida per les altes muntanyes, els palaus i temples i els parcs naturals. Una bona part dels habitants són de l'ètnia newar, seguits dels gurkhes, però totes les ètnies del país hi són representades. Rep també els noms de Kantipur o de Yen, especialment per part dels newars.

El temple de Kasthamandap.

El nom deriva d'un temple encara existent a Durbar Square anomenat Kasthamandap, que prové del sànscrit Kaasth (fusta) i Mandap (refugi protegit). També s'anomena Maru Satal i fou construït l'any 1596 pel rei Laxmi Narsingh Malla. L'edifici no té cap clau ni cap element metàl·lic ni de suport, i està fet íntegrament de fusta, procedent, segons la llegenda, d'un únic arbre.

Pas sobre el riu Vishnumati a finals del segle passat, en una fotogràfia de K. Bubriski.

Katmandú és al peu del mont Nagarjun, al Nepal central, prop del riu Vishnumati a la seva unió amb el riu Baghmati. La vall està formada per tres localitats principals: Katmandú, Patan i Bhaktapur. Patan i Katmandú estan juntes, només separades pel riu Baghmati, mentre que Bhaktapur està una mica més cap a l'est. 

Un carrer comercial de Katmandú.

Katmandú és la seu dels ministeris, les ambaixades, les grans companyies i del palau reial (ara anomenat palau del poble). El palau és a la Thamel, el centre turístic de la capital, format per dues avingudes paral·leles amb nombroses residències de personalitats. 

Durbar Mag.

El palau dóna pas al Durbar Mag, un carrer ple de magatzems i centres comercials. La ciutat vella o Durbar Square és coneguda per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hinduistes, la majoria del segle XVII. Molts d'aquests monuments han estat afectats per terratrèmols i per la contaminació.

Palau de Krishna Mandir, a Durbar Square.

Poc a poc us anirem donant més detalls del nostre periple pel Nepal.

Bhimphedi

Bhimphedi és una petita vila al fons d'una vall entre muntanyes, a uns 50 Km al sud de Kathmandu. El seu nom prové per una part del sànscrit "Bhim" (un personatge del llibre èpic de Mahabharat) i del nepalès "Phedi", que significa "el peu del turó". Segons les creences locals, els Pandavas del Mahabharat van trobar refugi aquí durant l'exili que van patir arran de la guerra que van dur a terme contra els Kauravas. 

Els germans Pandavas i la seva esposa.

Actualment a Bhimphedi hi viuen aproximadament unes 6.000 persones que treballen conreant els seus cultius i tenint cura de les seves búfales, cabres i conills. 

Una búfala i el seu cadell. (Foto del Bloc Amics del Nepal a Bhimphedi)

Arran de la catàstrofe del terratrèmol del 25 d'abril, el 85% del territori de Bhimphedi es va veure afectat, deixant tots els nens del poble sense escola i sense centre d'acollida. Per sort, però no hi va haver cap víctima mortal.

Una casa de Bhimphedi

L'Associació Amics del Nepal treballa activament en el centre d'acollida de Bhimphedi, que gestiona íntegrament. Aquest centre té capacitat per 45 nens i nenes, i actualment està atenent a 30. Al llarg d'aquest any 2015 Amics del Nepal ha aconseguit augmentar l'àrea conreada, i així tenir més aliments per tots els nens i nenes.

Conills a la casa d'acollida. (Foto del Bloc d'Amics del Nepal a Bhimphedi)

Veuràs la localització de Bhimphedi al Nepal seguint aquest enllaç: http://bit.ly/bhimphedi

El nostre objectiu.

El proper novembre iniciarem una aventura que ens durà a recórrer les Valls del Gokyo i del Khumbu, al Parc Nacional de Sagarmatha, al Nepal. 

I no es tracta només d'un trekking per l'Himalaya, no. Ja fa un temps que des d'Òptica Sisquella col·laborem amb la Associació Amics del Nepal, apadrinant el Projecte de Bhimphedi, que proporciona manutenció, educació i atenció sanitària a la seva casa d'acollida.

En aquest bloc podràs anar seguint les rutes i les novetats del nostre viatge.