Dhole
Abans de res us volem demanar disculpes per no haver publicat res ahir, però com us podeu imaginar les condicions de comunicació aquí a dalt no són pas les que estem acostumats.
També us vull agrair tots els que us heu recordat de mi pel meu sant (tot i que ja sabeu que no sóc massa de celebrar-lo) i les mostres d'ànim i els missatges que estem rebent. Perdoneu que no us contestem un per un, però quan trobem wi-fi i un lloc on poder connectar els mòbils hem de racionar molt bé el temps i els bits.
Avui hem repartit les ulleres de sol i més material i equips que portàvem per donar als portejadors i al guia. Penseu que aquest país té una sèrie de necessitats i mancances, i és el nostre deure com a turistes o excursionistes ajudar a què aquest poble pugui anar endavant. La seva única font d'ingressos és la indústria turística, i no podem ser aliens als seus problemes.
Aquí tenim en Pemba, lluint les seves noves ulleres i gaudint de la vista.
La jornada d'avui ha estat dura, sortint de 3450 m arribant als 4000 m. Baixant de nou a 3500 m i tornant a pujar fins a 4200 m, a Dhole, on hem passat la nit.
Pels que gaudiu mirant muntanyes sabeu que n'hi ha de molt altes, però poques tan espectaculars com l'Ama Dablam, de 6814 m.
La temperatura a l'exterior està sota zero, però a la nostra habitació està a uns 2 graus. Ja veieu quina pinta faig!
Machhermo
Comencem a notar els efectes de l'alçada, el fet de caminar és lent i amb parades. Aquí tenim en Joan amb les seves Oakley Racing Jaquet, amb el Cho Oyu al fons. El Cho Oyu és la 6a muntanya més alta del món, i el 1954 es va fer el cim per primer cop.
Després de dinar hem fet una excursió des de Machherma per fer desnivell, i hem arribat fins als 4800 m. Els últims 100 m anàvem realment a pas de tortuga!
Hem pogut contemplar l'Everest, a l'esquerra, i el Nupste.
I per sopar Dal Bahat! El plat típic que acostumen a menjar els nepalesos: llenties amb arròs.
Unes muntanyes ES PEC TA CULARS i amb aquestes ulleres tan maques segur que es veuen el triple de maques....pero ostres quin fred no?
ResponEliminaMoltissims anims i molt be el fet que porteu coses als Nepalesos!!!
Quina passada!!!
ResponEliminaQuines vistes!!!!
Quines ulleres!!!!
Quin menjar!!!!
Quina aventura!!!!
A disfrutar guapos!!!!!
Un petonàs
Marc, Jan, Lluc i Gemma
És emocionant tot el que expliques, i molt lloable el que esteu fent regalant ulleres.
ResponEliminaEntenem perfectament que les condicions són complicades, i que no esteu per respondre missatges. El Jordi es pensava que ja no sabríem res de vosaltres fins passat el 15!!! O sigui, que ha sigut una grata sorpresa.
Molts ànims, molta força, i cap amunt que ja queda menys!!!!
Abril, avui sí que menja llenties!!!
Que bo el menjar...
ResponEliminaJo ahir vaig dinar llenties amb arròs i vaig pensar amb vosaltres!
Per aquí us trobem a faltar, però com que sabem que esteu molt bé ens posem contents.
El Pemba, té unes ulleres molt xules!!!
Un petó molt fort.
Abril ;·)
Hola nanos, ja veig que esteu xalant d'allò més, passant fred, caminant set hores a pas de tortuga, menjant llenties amb arròs...
ResponEliminaÉs conya. Sou uns cracks! Gaudiu de tot el que us ofereix la natura i la gent. Una abraçada!
Domènec.
Ostres nanos! Deu ni dor! Quin fred!!! I això de que vosaltres aneu a pas de tortuga ni m'ho imagino!!!
ResponEliminaTotes les fotos són precioses i la del Carles llegint espectacular!!!
Molts petons i ànims amb l'alçada!!!
Meri
Hola guapus!!!!
ResponEliminaVeig que de moment teniu bon temps, que segueixi així!!!!!
Felicitats per la solidaritat que tens al portar ulleres de sol per als autoctons, fan molta falta per l'alçada on viuen.
Osti, tu. Els lleçols no tenen desperdici, ja, ja, ja. Potser per dormir també anirien bé posar-vos les ulleres de sol...
Respecte el paisatge, que dir. No hi han paraules.
Amunt i força i bona aclimatació.
Ah, una pregunta.
ResponEliminaQuina logística porteu.
Un guia i quants porter??
Cuiner??
Petons
Ei jordi soc el Joan
EliminaTenim un sherpa i un porter. (Porta els dos petates i la seva motxilla, molt fort...)
Quan anem cap a island peak afegirà el cuiner.
De moment anem a lodges on ens fan el menjar.
Petons!!!!
Hola nois!!! Avui ja fa una setmana que vau marxar i pel que es veu a les fotos, el temps és esplèndid. Seguiu amb el pla previst, i això és boníssim. Esperem que l'alçada no us jugui males passades. Quina sort que teniu de poder ser on sou!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMolta salut i endavant!
Espero, algun dia, poder-me passejar per aquestes terres.
Molts petons
Anna
Ei, nens!!!
ResponEliminaS'ha m'oblidava, el Carlos Soria acaba de coronar l'Ama Dablam, osigui, que potser us el trobeu de baixada.
Salut
Ei nois això te molt bona pinta, fins i tot pels alergics a la muntanya!!! Els comentaris d l'avia Teresa ja els farà en directe!!! Molta sort!!! Jordi
ResponElimina