Dhole
Abans de res us volem demanar disculpes per no haver publicat res ahir, però com us podeu imaginar les condicions de comunicació aquí a dalt no són pas les que estem acostumats.
També us vull agrair tots els que us heu recordat de mi pel meu sant (tot i que ja sabeu que no sóc massa de celebrar-lo) i les mostres d'ànim i els missatges que estem rebent. Perdoneu que no us contestem un per un, però quan trobem wi-fi i un lloc on poder connectar els mòbils hem de racionar molt bé el temps i els bits.
Avui hem repartit les ulleres de sol i més material i equips que portàvem per donar als portejadors i al guia. Penseu que aquest país té una sèrie de necessitats i mancances, i és el nostre deure com a turistes o excursionistes ajudar a què aquest poble pugui anar endavant. La seva única font d'ingressos és la indústria turística, i no podem ser aliens als seus problemes.
Aquí tenim en Pemba, lluint les seves noves ulleres i gaudint de la vista.
La jornada d'avui ha estat dura, sortint de 3450 m arribant als 4000 m. Baixant de nou a 3500 m i tornant a pujar fins a 4200 m, a Dhole, on hem passat la nit.
Pels que gaudiu mirant muntanyes sabeu que n'hi ha de molt altes, però poques tan espectaculars com l'Ama Dablam, de 6814 m.
La temperatura a l'exterior està sota zero, però a la nostra habitació està a uns 2 graus. Ja veieu quina pinta faig!
Machhermo
Comencem a notar els efectes de l'alçada, el fet de caminar és lent i amb parades. Aquí tenim en Joan amb les seves Oakley Racing Jaquet, amb el Cho Oyu al fons. El Cho Oyu és la 6a muntanya més alta del món, i el 1954 es va fer el cim per primer cop.
Després de dinar hem fet una excursió des de Machherma per fer desnivell, i hem arribat fins als 4800 m. Els últims 100 m anàvem realment a pas de tortuga!
Hem pogut contemplar l'Everest, a l'esquerra, i el Nupste.
I per sopar Dal Bahat! El plat típic que acostumen a menjar els nepalesos: llenties amb arròs.
