La ruta continua: de Dragnag, a 4700 m., a Dzongla, a 4800m., passant pel coll de Cho La Phedi, a 5350 m. d'altura.
Ens llevem a les 5 del matí. Ens espera una jornada molt dura. Sortim en direcció al Cho La Phedi, un coll de 5368 m. El terreny és de gel i pedra i el fred és intens.
A dalt del coll ja hi toca el sol i iniciarem la baixada, entrant a la vall del Khumbu.
L'alçada i el sol ens fatiguen de valent. Arribem esgotats a Dzonglha. En Pemba es riu de nosaltres i ens fa aquesta foto.
No m'estranya que el Pemba s'enrigui de vosaltres, amb aquestes pintes que porteu!!!!
ResponEliminaI ara sense conyes, sou uns cracks!!!!
Endavant, que vosaltres podeu!!!!
Un abraçada
Marc i Gemma
I també del Jan i del Lluc, que segueixen les vostres noticies i les de l'Aleix i la Bego amb molt interès!!!!
esteu estupendos amb i sense ulleres...Animsss!!
ResponEliminaNamaste!!!!!
ResponEliminaEn Pemba ja te raó. Ara sí que ja no podeu dissimilar el cansament, je,je.. Però se us veu tan feliços!!!!!
Porteu un molt bon ritme, i el temps us acompanya.
Continueu amb aquesta força, bona aclimatació, i cap amunt!!!!
Namaste!!! (Soc una copiona de la Marta)
ResponEliminaPentineu-vos una mica més que una pinta si que la podeu portar que no pesa res!!!
Quines banderoles tibetanes més boniques ( com les del refugi de França ) Primer m'he pensat que eren mitjons ;·)
Espero que us trobeu super bé i amunt amb força!!!!
Continueu així!!!
Hola nois, altra cop a punt per donar-vos ànims!!!
ResponEliminaQuan llegiu això ja haureu fet alçada altra vegada, Kala Patar. Segur que haurà estat espectacular. Us ho mereixeu. Potser ho celebrareu altre cop amb pernil?
I ara, a seguir: descans, caminar, descans, dormir...
Fins la propera. Molta salut i petons
Anna
Foteu la mateixa cara després d'una nit de farra de bon de matí. Es curiós la gran quantitat de banderetes de les oracions, per cert un cel espectacularment blau.
ResponEliminaTrobeu molta gent fent rutes?
Ànims i força
Mític el coll del Cho la!!!
ResponEliminaGaudiu dels paratges tant meravellosos i històrics, ha de ser una sensació meravellosa poder caminar pels mateixos camins on ho varen fer Edmund Hillary, Reinhold Messner, etc...
Us envejo moltíssim,
Ah!!! Dutxeu-vos que deveu de fer més pudor que els yacs, ja, ja...
Sou uns campions!! I el Pemba un puto crack !! Molts anims!!
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÀnims valents!! Quina foto... voleu dir que esteu be??😂
ResponEliminaMolts petons de la Lola, la Gina i la Núria😘😘
Hola nois!!
ResponEliminaAnem seguint la vostra aventura amb enveja sana.
Molt ànims campions!
Monika, Jordi, Roc, Arkaitz i Miquel